diumenge, 28 de maig del 2017

PLUJA D'ESTRELLES?

 Micro relat  semblant a: 

PLUJA D'ESTRELLES,  d'Apel·les Mestres.  


Tres gnoms, quatre follets i un elf escandinau, 

Foto: xarxa


anaven, cap al tard, esvarats i mig ensopegant, per un corriol que travessa el bosc, fugint del camí ral on havien tingut la topada que els tenia atemorits.


Una papallona de vol majestuós els aturà, tot preguntant-los-hi:- Què passa, on aneu tant esporuguits?

- Anem a cercar ajuda!! 

Una colla de diables es dirigeixen al poble, portant torxes enceses, amb intenció segons sembla de calar-hi foc.


Foto: R.Aromí
 

Digué l'elf, que semblava el més experimentat.

- I vosaltres els heu vist? Insistí la papallona.

- No, respongueren. 

I ella: - Doncs qui us ho a dit?

Un dels gnoms, que encara mantenia una engruna de serenitat, va explicar a la papallona (que era en realitat una fada), el següent: 

-Un gegant i una geganta que hem trobat pel camí, 

Foto: R.Aromí
Foto: R.Aromí





ens ho han anunciat: un nombrós grup de diables, cofats amb barrets negres i banyes de foc, precedits per un Drac i una Cucafera, traient flames pels ullals , van saltant i ballant cap a la vila!!

Foto:R.Aromí


I afegí el gnom: 

- Pots comptar les intencions que duen! 

Per això anem a cercar la Liliana, la dona d'aigua de l'estany, perquè porti els seus cabals de rius i fonts i salvi els vilatans, apagant les fogueres que les malèvoles bèsties de foc encendran. 

Dona d'Aigua - Liliana
Apel·les Mestres

La fada esclafí a riure, tot dient divertida: 

- Que no sabeu que som a les Festes Majors de la comarca?

Ningú no els havia enganyat, però la seva imaginació els va trair.  

dimecres, 1 de març del 2017

UNA COSA FUGISSERA

"De l'any nou a l'estiu" de Josep Pla


TEMPS DE FEBRER: ELS AMETLLERS



L'exercici d'avui proposa que inspirant-nos amb el text de Josep Pla, descrivim alguna cosa fugissera.

UNA COSA FUGISSERA



Els estats de la mar ho són. Mai, el mar, es presenta d'igual forma, tot i semblar-ho de vegades.
És sempre objecte de la desaforada lluita dels elements, en paraules de Josep Pla.
Calella de Palafrugell - Foto: R. Aromí
Quan el fort vent s'hi abraona, és quan apareix un  dels efectes que li aporten l'estat fugisser per excel·lència. Les onades modifiquen constantment la superfície marina, tot conferint-li, en un moment, una aparença espaordidora, si és que l'oratge pressiona amb força i arbora les ones fins a altures que podríem qualificar d'inversemblants.

Però hi ha un altre efecte prodigiós, d'una puresa de transparència realment fascinadora -si és que l'escriptor empordanès ens permet dir-ho així- que prové de la topada dantesca de les ones contra les roques de la costa, que referma així el qualificatiu de brava, i que esclaten en un núvol de minúscules gotes d'aigua vaporitzada, motllurant exòtiques figures fugisseres, que a voltes recorden autèntiques formes extretes de la realitat i que vaporoses com són, es desfan expandint-se per damunt del roquissar.

Foto: Xarxa

Si a més ens situem en horitzontal, deixant l'ona rompent entre el sol ixent i nosaltres, el besllum ens embadalirà, amb tanta bellesa, que ens farà lamentar amargament la seva fugacitat.

Foto: Xarxa

divendres, 27 de gener del 2017

L'EUGA BLANCA



EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capítol 28

El retorn al Pirineu


El Miquel deixa Barcelona i retorna al Pirineu impactat per una notícia que l'omple de ràbia i de dolor, però l'autor sap trobar la manera de que el jove protagonista descobreixi petits detalls del seu poble que el retornen a la infantesa i el condueixen a recuperar la calma i les ganes de viure.

El llibre ens explica... 


"...estava tan malferit que no tenia l'esperit per matisos..." Així s'expressava en Miquel fins que unes senzilles panotxes li van proporcionar un goig tan intens com el plaer infantil d'anys enrere i deia:  "...eren l'indici que allà, malgrat tot, encara algú hi feia vida..."

L'estratègia d'avui ens convida a descriure un fet en el que es doni aquest despertar de l'anima a través d'una circumstància aparentment insignificant.

L'EUGA BLANCA 

El grup excursionista caminava a prop de la carena. Ell es va acostar a la noia perquè li semblà entristida. Li volia parlar, animar-la, saber què li passava. Poc a poc la conversa, tot i l'esforç de superar ara i adés desnivells i tarteres, anava fluint, fins que es va sincerar. Havia patit un profund desafecte; desamor va dir ella. Va intentar conhortar-la sense gaire èxit.

El camí va iniciar un descens i a l'encarar la vall, aparegué al fons un petit ramat de cavalls, que en despreocupada llibertat, pasturaven i gaudien de l'herbei que encatifava el prat.

Ella, sobtadament deixondida, s'apropà als animals i, com empesa per un ressort, una euga blanca se separà del grup i va anar a trobar-la, seguida del seu poltre juganer. La noia, visiblement excitada, va presentar la mà estesa amb un terròs de sucre, que l'euga va recollir amb delicat gest del musell i regirant-se va tornar al grup amb un trot alegre, agraït.

Els ulls li brillaven quan explicava que, en l'adolescència, havia tingut un cavall semblant i muntar-lo havia estat el plaer més profund d'aquella etapa de joventut.

La seva recuperació, ara, era evident. 


Foto: xarxa


divendres, 13 de gener del 2017

POEMA ENYORAT

EL CARRER DELS PETONS


MARCEL FITÉ

Capítol 22

La mort de Ferran VII (any 1833)



Què li va cridar l'atenció al Miquel?
Que el poema que li mostrava el Pep, publicat en una revista, estigués escrit en català.

Argelaga sense flor
"Després de tot, les argelagues també floreixen".
Argelaga florida
Li va dir el Pep, tot recomanant-li que calia confiar en que les coses anirien canviant.

Oda a la Pàtria

El poema que li va fer companyia al Miquel era un fragment de l'Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, de l'any 1833.

Diu en Miquel que, potser perquè era en català, o potser perquè necessitava el consol de la poesia, el va llegir i rellegir un munt de vegades i se'l va aprendre de memòria. I aleshores en transcriu un fragment al seu quadern:

"Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau".

El poema "Pàtria" d'Aribau, conegut més tard com a "Oda a la Pàtria", va ser un exponent del moviment de la Renaixença catalana, que en aquells temps començava de forma incipient, i el qual pretenia recuperar una consciència nacional catalana, sobretot a través de la plena identificació entre llengua i pàtria.

 Hi ha alguna poesia que en alguna ocasió t'hagi fet companyia?

I vet aquí la nostra resposta

La meva germana, avui morta, em portava tretze anys i als seus vint-i-cinc, tot just superada la meitat del segle XX, jo la sentia a casa recitar: ara "La vaca cega"; ara "La Ginesta", de Joan Maragall, amb molta dolçor.
Però també altres versos, amb tristor empeltada de tendresa.
Passat el temps algú em va fer a mans un llibre* -encara el tinc- on hi vaig trobar el poema que em va fer sentir l'enyorança d'aquella veu, amorosa, com anava desgranant aquells versos, que jo havia memoritzat quan, sense encara entendre'ls, em comunicaven una desconeguda emoció:

"Mi carta que es feliz, pues va a buscaros,                                         cuenta os dará de la memoria mía.
Aquel fantasma soy que, por gustaros,
jugó a estar viva a vuestro lado un día.

Cuando lleve esta carta a vuestro oído
el eco de mi amor y mis dolores,
el cuerpo en que mi espíritu ha vivido,
ya durmiendo estará bajo unas flores."

 EL TREN EXPRESO de Ramón de Campoamor.

Tren expresso - Foto Xarxa





*Los 25.000 mejores versos de la lengua castellana. 

dimarts, 3 de gener del 2017

PETONS AL FORN DEL CARRER DEL FONOLLAR



EL CARRER DELS PETONS


Marcel Fité

Capítol 19 - L'adéu




Petons al forn del carrer del Fonollar


Carrer del Fonollar
Foto:R.Aromí 


Quina mena de petons es van fer en Miquel i la Neus?

Petons apassionats; va prémer els meus llavis, apassionadament amb els seus.
Petons amb gust d'elixir, fresc i dolç com la polpa d'una cirera vermella furtada de matinada.
Petons sentint a prop el cos jove i flexible; vincladís com les branques d'un bedoll tendre.
Petons de colors
Petons daurats
Petons encesos
Petons ardents
Besos suaus i carnosos com un tast de préssec.
Besos frescos i tendres com un moll d'ametlló primerenc
Petons delerosos

Llista de comparacions de petons.

Petó furtiu, com de qui sent la basarda d'un possible rebuig.
Petó robat, com del que se sap desitjat, però inesperat.
Petó tremolós, com quan el neguit aclapara.
Petó decidit, com quan el desig és mutu.
Petó abrandat, com quan la passió domina.
Petó profund i durador, com quan la fusió és absoluta.
Petó entendrit, com quan la complaença vessa.
Petó generós, com quan l'amor es manifesta a plaer.


Foto: Xarxa


El poder de les paraules.

Situació normal convertida en esdeveniment únic.

"El silenci es fa paraula i el record deixa senyal", diu la poetessa Montserrat Vayreda.
"La bellesa és a la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat amb bons ulls, des de l'amor incondicional i l'alegria de viure", afirma Carles Capdevila.

Per mi, l'esdeveniment únic i especial no l'estableix el so de la paraula, si no el silenci del qual prové i que embolcalla el moment, aquest sí, màgic, que el periodista, i no és agosarat dir-ne poeta, Carles Capdevila, converteix en sublim, quan una mirada bella observa, curulla d'amor, i desprèn tota ella alegria de viure.


Màrius
Foto:R.Aromí




dissabte, 12 de novembre del 2016

EL REC COMTAL


EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capítol 8 - Una conversa amb l'Antoni

En Miquel, el protagonista, i l'Antoni, el company de la dispesa de ca l'Aurora caminaven junts pel carrer del Rec i l'amic li va dir:

"_Aquí tens un bon exemple, Miquel, de l'aprofitament de l'aigua. Arriba a la ciutat procedent del riu Besòs i de les mines que fa uns quants anys hom va fer excavar. Abans de travessar les muralles fa anar els molins que us serveixen la farina als forners -els quals únicament poden abastir-se de la dels molins de fora muralla-, i encara rega la magnífica horta de la torre del Baró. Un cop dins, fa anar els molins fariners de les basses de Sant Pere, les fusines, les blanqueries, el molí de la Sal del Clot de l' Aigua -aquí a tocar del carrer dels Assaonadors- després omple els safareigs de fer la bugada i, finalment, es dirigeix cap als molins de Mar, abans de fer cap al Mediterrani".

Aquesta detallada referència ens va encoratjar per anar a veure la part que encara avui subsisteix d'aquesta famosa sèquia que tant profitosa va ser per Barcelona i rodalies, durant gairebé dos segles.  


EL REC COMTAL

L'inici del Rec es troba a Montcada, on capta l'aigua del riu Besòs. 

Té els seus orígens en l'aqüeducte romà que abastia d'aigua Barcelona i sense que els historiadors parlin de la desaparició d'aquest, situen la construcció del Rec cap al s. X, atribuint-la al comte Mir , entre el 954 i el 966.

La seva funció era la de regadiu de camps i horts, funcionament de molins fariners; drapers; blanqueries; assaonadors; també una farga i en menor mesura per aigua de boca.

El 1778 es construeix la Mina El Reixagó, que capta l'aigua del riu de forma subterrània en contes de la superfície. En el punt de sortida del cabal hi ha un casal d'avis, on es pot baixar a la planta inferior per veure les canalitzacions.

Mina El Reixagó - Foto:R.Aromí


Sortint del Casal, travessant el Parc de les Aigües es troba un conjunt d'edificis modernistes anomenat Casa de les Aigües, que contenen els pous i maquinaria de captació d'aigua que va servir per reforçar el cabal del Rec que s'enviava a Barcelona. Es van construir el 1878 amb motiu d'una gran sequera que va afectar la zona.  La visita és interessant però requereix concertació prèvia.


Pou d'extracció d'aigua - Foto: R.Aromí


El curs del Rec l'havíem deixat a la sortida de la Mina i ara, passant de llarg de la Casa de les Aigües i caminant pel costat dret del riu Besòs, es retroba ja a cel obert durant una bona estona, fins que es torni a amagar.


Rec Comtal, a cel obert - Foto:R.Aromí


Però torna a sorgir i segueix més endavant un bon tros. Ho fa travessant un pont antic, que pot ser del s. XVIII o anterior, accedint a una zona d'horts i camps cultivats que encara se n'aprofiten, fins a arribar al punt en que és desviat cap el Besòs.

En aquest indret es troba la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, projectada per l'arquitecte Pere Falqués l'any 1915, després que una epidèmia de tifus s'estengués per la ciutat de Barcelona a causa de la contaminació de l'aigua.

Casa de l'Aigua de Trinitat Vella - Foto: R.Aromí


Va entrar en funcionament l'any 1919 i la seva funció era impulsar l'aigua del Rec fins els dipòsits de la Trinitat Nova, on es tractava i es distribuïa a bona part de la ciutat.

Situada a l'altra banda de l'autopista, la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (ara acabada de restaurar) 


Casa de l'Aigua de Trinitat Nova - Foto: R.Aromí

rebia l'aigua a través d'unes enormes canonades emplaçades en un túnel de grans proporcions. La visita també s'ha de concertar amb anterioritat.


Túnel i canonades de re-enviament d'aigua
Foto: R.Aromí 
Aquestes instal·lacions van estar en funcionament fins ben entrat el s. XX.

dijous, 3 de novembre del 2016

GESTES DEL COMTE D'ESPANYA (Resum)

EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capitol V - Escenes macabres a l'Esplanada



El narrador, en Miquel, ens explica com va arribar a Barcelona el 1828 i ben aviat començà a patir les conseqüències de les malvestats perpetrades pel Capità General de Catalunya, el comte d'Espanya.

Un vespre de la tardor d'aquell any, des del cau on sojornava va sentir una canonada provinent de la Ciutadella i també els laments i gemecs dels presidiaris que aquell dia s'havien intensificat. Aquella matinada van ser executats tretze empresonats als que acusaren de conspiració revolucionaria. Quatre d'ells, un cop morts, van ser penjats en forques preparades la nit abans a l'Esplanada de la Ciutadella, a la vista de tothom.

En Miquel no acabava d'entendre que passava, tot i llegir un fragment de El Brusi , que a l'endemà publicava el següent:
"Anunciada por el cañon de la Ciudadela, se ha verificado en la mañana del 19 del actual, en que fueron lanzados a la eternidad los reos confesos o convictos cuyos nombres se espresan en la relación que acompaña.
Leales catalanes: Calmen los recelos de vuestra fidelidad i religiosidad alarmados..."

Vegem, doncs, qui era el responsable de la barbaritat, el qual encara s'havia d'acarnissar més fins que va arribar a instaurar un règim de terror i va ser destituït del seu càrrec a Catalunya.


COMTE D'ESPANYA

 Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges  - Comte d'Espanya
(Castell de Ramefort, Foix,  Llenguadoc, 15d'agost del 1775 - Organyà, 2 de novembre del 1839)

Comte d'Espanya - Gravat:Xarxa

                                                  GESTES DEL COMTE DE'ESPANYA
1792

 Entra a l'exèrcit espanyol. Arriba a General. Participa a les batalles de Bailén i dels Arapiles
1812
És designat Governador de Madrid
1815/1817
No vol tornar a França i es posa al servei de Ferran VII que el nomena Governador de Tarragona
1819
El rei espanyolitza el seu títol i el fa comte d'Espanya
1820-1823 - Trienni Liberal
Guerra de la Regència d'Urgell
Després d'exiliar-se durant el Trienni Liberal, i durant la guerra de la Regència, penetra amb els francesos per Navarra i és nomenat Capità General 
1825 - Aixecament realista de Georges Bessières
Reprimeix l'aixecament realista de Georges Bessières, i el fa afusellar.
1826
Els fets anteriors li valen el títol de Gran d'Espanya
1827 - Revolta dels Malcontents
Passa a Catalunya per reprimir la revolta dels Malcontents, i hi resta com a Capità General de Catalunya, instaurant un autèntic règim de terror des del seu quarter general de la Ciutadella de Barcelona. La seva crueltat amb la repressió, així com l'arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmesa la població li valgueren sobrenoms com ara "el tigre de Catalunya" o "l'assassí de Catalunya"
1832 - Destitució
A causa de la reacció popular contra la seva crueltat és destituït i per evitar el linxament a mans de la gent, marxa a l'estranger
1833/1840 - Primera guerra Carlina
Un cop mort Ferran VII, en ple conflicte carlí, el 1838 es posa al costat del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. Comanda les forces de Catalunya, on continua fent gala de la seva crueltat (Incendis d'Olvan, Gironella i afores de Berga)
1839 - Destitució, fugida, captura i assassinat
Nombrosos caps carlins catalans s'exilien fugin de la violència criminal del comte. Tot això, juntament amb la manca d'èxits militars, provoca que finalment sigui destituït. Fuig a França, on és capturat. S'escapa i retorna a Catalunya, on és detingut per la Junta de Berga, que n'ordena la conducció per un escamot armat fins a Andorra. Els mateixos escortes el van assassinar a prop d' Organyà sobre el Pont d' Espia, és estrangulat i llençat  al riu Segre.
El cos aparegué riu avall i fou enterrat finalment a Coll de Nargó.La fossa fou profanada i se li llevà el crani, el qual sembla que tombà amunt i avall durant molts anys.
Font: Viquipèdia - Resum de R.Aromí
Assassinat del Comte d'Espanya
Gravat: Xarxa