dissabte, 12 de novembre del 2016

EL REC COMTAL


EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capítol 8 - Una conversa amb l'Antoni

En Miquel, el protagonista, i l'Antoni, el company de la dispesa de ca l'Aurora caminaven junts pel carrer del Rec i l'amic li va dir:

"_Aquí tens un bon exemple, Miquel, de l'aprofitament de l'aigua. Arriba a la ciutat procedent del riu Besòs i de les mines que fa uns quants anys hom va fer excavar. Abans de travessar les muralles fa anar els molins que us serveixen la farina als forners -els quals únicament poden abastir-se de la dels molins de fora muralla-, i encara rega la magnífica horta de la torre del Baró. Un cop dins, fa anar els molins fariners de les basses de Sant Pere, les fusines, les blanqueries, el molí de la Sal del Clot de l' Aigua -aquí a tocar del carrer dels Assaonadors- després omple els safareigs de fer la bugada i, finalment, es dirigeix cap als molins de Mar, abans de fer cap al Mediterrani".

Aquesta detallada referència ens va encoratjar per anar a veure la part que encara avui subsisteix d'aquesta famosa sèquia que tant profitosa va ser per Barcelona i rodalies, durant gairebé dos segles.  


EL REC COMTAL

L'inici del Rec es troba a Montcada, on capta l'aigua del riu Besòs. 

Té els seus orígens en l'aqüeducte romà que abastia d'aigua Barcelona i sense que els historiadors parlin de la desaparició d'aquest, situen la construcció del Rec cap al s. X, atribuint-la al comte Mir , entre el 954 i el 966.

La seva funció era la de regadiu de camps i horts, funcionament de molins fariners; drapers; blanqueries; assaonadors; també una farga i en menor mesura per aigua de boca.

El 1778 es construeix la Mina El Reixagó, que capta l'aigua del riu de forma subterrània en contes de la superfície. En el punt de sortida del cabal hi ha un casal d'avis, on es pot baixar a la planta inferior per veure les canalitzacions.

Mina El Reixagó - Foto:R.Aromí


Sortint del Casal, travessant el Parc de les Aigües es troba un conjunt d'edificis modernistes anomenat Casa de les Aigües, que contenen els pous i maquinaria de captació d'aigua que va servir per reforçar el cabal del Rec que s'enviava a Barcelona. Es van construir el 1878 amb motiu d'una gran sequera que va afectar la zona.  La visita és interessant però requereix concertació prèvia.


Pou d'extracció d'aigua - Foto: R.Aromí


El curs del Rec l'havíem deixat a la sortida de la Mina i ara, passant de llarg de la Casa de les Aigües i caminant pel costat dret del riu Besòs, es retroba ja a cel obert durant una bona estona, fins que es torni a amagar.


Rec Comtal, a cel obert - Foto:R.Aromí


Però torna a sorgir i segueix més endavant un bon tros. Ho fa travessant un pont antic, que pot ser del s. XVIII o anterior, accedint a una zona d'horts i camps cultivats que encara se n'aprofiten, fins a arribar al punt en que és desviat cap el Besòs.

En aquest indret es troba la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, projectada per l'arquitecte Pere Falqués l'any 1915, després que una epidèmia de tifus s'estengués per la ciutat de Barcelona a causa de la contaminació de l'aigua.

Casa de l'Aigua de Trinitat Vella - Foto: R.Aromí


Va entrar en funcionament l'any 1919 i la seva funció era impulsar l'aigua del Rec fins els dipòsits de la Trinitat Nova, on es tractava i es distribuïa a bona part de la ciutat.

Situada a l'altra banda de l'autopista, la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (ara acabada de restaurar) 


Casa de l'Aigua de Trinitat Nova - Foto: R.Aromí

rebia l'aigua a través d'unes enormes canonades emplaçades en un túnel de grans proporcions. La visita també s'ha de concertar amb anterioritat.


Túnel i canonades de re-enviament d'aigua
Foto: R.Aromí 
Aquestes instal·lacions van estar en funcionament fins ben entrat el s. XX.

dijous, 3 de novembre del 2016

GESTES DEL COMTE D'ESPANYA (Resum)

EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capitol V - Escenes macabres a l'Esplanada



El narrador, en Miquel, ens explica com va arribar a Barcelona el 1828 i ben aviat començà a patir les conseqüències de les malvestats perpetrades pel Capità General de Catalunya, el comte d'Espanya.

Un vespre de la tardor d'aquell any, des del cau on sojornava va sentir una canonada provinent de la Ciutadella i també els laments i gemecs dels presidiaris que aquell dia s'havien intensificat. Aquella matinada van ser executats tretze empresonats als que acusaren de conspiració revolucionaria. Quatre d'ells, un cop morts, van ser penjats en forques preparades la nit abans a l'Esplanada de la Ciutadella, a la vista de tothom.

En Miquel no acabava d'entendre que passava, tot i llegir un fragment de El Brusi , que a l'endemà publicava el següent:
"Anunciada por el cañon de la Ciudadela, se ha verificado en la mañana del 19 del actual, en que fueron lanzados a la eternidad los reos confesos o convictos cuyos nombres se espresan en la relación que acompaña.
Leales catalanes: Calmen los recelos de vuestra fidelidad i religiosidad alarmados..."

Vegem, doncs, qui era el responsable de la barbaritat, el qual encara s'havia d'acarnissar més fins que va arribar a instaurar un règim de terror i va ser destituït del seu càrrec a Catalunya.


COMTE D'ESPANYA

 Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges  - Comte d'Espanya
(Castell de Ramefort, Foix,  Llenguadoc, 15d'agost del 1775 - Organyà, 2 de novembre del 1839)

Comte d'Espanya - Gravat:Xarxa

                                                  GESTES DEL COMTE DE'ESPANYA
1792

 Entra a l'exèrcit espanyol. Arriba a General. Participa a les batalles de Bailén i dels Arapiles
1812
És designat Governador de Madrid
1815/1817
No vol tornar a França i es posa al servei de Ferran VII que el nomena Governador de Tarragona
1819
El rei espanyolitza el seu títol i el fa comte d'Espanya
1820-1823 - Trienni Liberal
Guerra de la Regència d'Urgell
Després d'exiliar-se durant el Trienni Liberal, i durant la guerra de la Regència, penetra amb els francesos per Navarra i és nomenat Capità General 
1825 - Aixecament realista de Georges Bessières
Reprimeix l'aixecament realista de Georges Bessières, i el fa afusellar.
1826
Els fets anteriors li valen el títol de Gran d'Espanya
1827 - Revolta dels Malcontents
Passa a Catalunya per reprimir la revolta dels Malcontents, i hi resta com a Capità General de Catalunya, instaurant un autèntic règim de terror des del seu quarter general de la Ciutadella de Barcelona. La seva crueltat amb la repressió, així com l'arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmesa la població li valgueren sobrenoms com ara "el tigre de Catalunya" o "l'assassí de Catalunya"
1832 - Destitució
A causa de la reacció popular contra la seva crueltat és destituït i per evitar el linxament a mans de la gent, marxa a l'estranger
1833/1840 - Primera guerra Carlina
Un cop mort Ferran VII, en ple conflicte carlí, el 1838 es posa al costat del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. Comanda les forces de Catalunya, on continua fent gala de la seva crueltat (Incendis d'Olvan, Gironella i afores de Berga)
1839 - Destitució, fugida, captura i assassinat
Nombrosos caps carlins catalans s'exilien fugin de la violència criminal del comte. Tot això, juntament amb la manca d'èxits militars, provoca que finalment sigui destituït. Fuig a França, on és capturat. S'escapa i retorna a Catalunya, on és detingut per la Junta de Berga, que n'ordena la conducció per un escamot armat fins a Andorra. Els mateixos escortes el van assassinar a prop d' Organyà sobre el Pont d' Espia, és estrangulat i llençat  al riu Segre.
El cos aparegué riu avall i fou enterrat finalment a Coll de Nargó.La fossa fou profanada i se li llevà el crani, el qual sembla que tombà amunt i avall durant molts anys.
Font: Viquipèdia - Resum de R.Aromí
Assassinat del Comte d'Espanya
Gravat: Xarxa

dimarts, 1 de novembre del 2016

SILENCI SEC

Silenci sec

Els silencis que percebo, no són els normals. Els meus silencis són secs.
Aquells matins encalmats, sense sorolls, en que una piuladissa lleugera flota a l'ambient; aquelles primeres hores d'una tarda d'estiu, on tan sols les cigales trenquen la bonior; aquell cap al tard en que només la suau crida d'una òliba esbotza la claror de lluna...no són els meus.
Perquè els sons subtils, bells, a mi no m'arriben. Tampoc frueixo del xiuxiueig de l'estimada, que, a cau d'orella, vol fer-me palès el seu amor.
Rebo, però, compensacions. Les d'aquella persona que, comprensiva, s'acosta per parlar-me; em mira als ulls quan ho fa; em mostra els llavis, somrient, vocalitzant. I sense un gest de disgust, em repeteix la paraula clau que m'he perdut.


Òliba - Foto : xarxa
Foto: Xarxa



    

dijous, 27 d’octubre del 2016

RECORDS REPRIMITS

EL CARRER DELS PETONS


Marcel Fité

Capítol II - Un malson a la dispesa del carrer Ferran


El recurs amb que el protagonista de la novel·la enceta el relat dels fets que ens vol transmetre, em va impulsar a ordenar alguns records que durant molt de temps no vaig voler que sortissin a l'exterior. Em van fer patir molt. A la infància i a l'adolescència.



 RECORDS REPRIMITS

Quan el pare va sortir del camp de concentració el 1941, ja no era el mateix home que havia marxat. La guerra l'havia fet malbé.



Foto: Xarxa


Vaig néixer el 1942 (tenia dos germans de tretze i quinze anys) i el 1948 ell ens va abandonar.

Als anys quaranta això era una deshonra; una tragèdia. No se'n podia parlar.

Encara sento allò de: 
- On és el teu pare? 
- Tu ets el fill de l'adroguer, oi? 
- No, no, el meu pare és pintor. 
M'enrojolava presentant un paper que demanava: "Firma del padre".

De jove defugia, avergonyit, aquest tema.

Em vaig sentir alliberat quan vaig conèixer la Mercè.

Ella, tristament, també havia passat aquell tràngol!!

dijous, 20 d’octubre del 2016

ALBADA FRONT DE MAR

EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité


Capitol I - El misteriós cas de la desaparició d'un cap del cementiri


El narrador ens explica que el desembre de 1840 es trobava, retornat a Nargó aviat faria 2 anys, badoquejant a l'eixida de darrere casa seva, per veure com s'aixecava el dia, i quan s'havia distret tot contemplant una goteta que lluïa a la punta d'una fulla de cirerer, va ser destorbat per algú que cridava: "Lo cap!!! L'hi han tallat i se l'han endut! Se li han endut lo cap!!!
En Maset es referia a la decapitació que va patir el cadàver del Comte d'Espanya, personatge sobre el que va el llibre.

La situació de pau i serenor prèvia a l'esglai sofert pel jove narrador, ens en suggereix una altra.

ALBADA FRONT DE MAR

Fotos: R.Aromí
Abans d'esmorzar, m'agradava de treure el cap a la terrassa i veure com s'aixecava el dia. Aquell s'endevinava clar i només una lleugera broma atenuava la punyent fortor del sol, que ja feria l'ull des del mateix moment en que apuntava per la ratlla de l'horitzó, damunt del mar.
La calma de l'aigua, sense blancalls per l'absència de vent, convidava a la badoqueria. Tot d'una em cridà l'atenció una petita aranya, suspesa a l'aire, despenjant-se per  un invisible fil, des de la branca d'un pi proper.  

dijous, 13 d’octubre del 2016

ABRAÇADA AMOROSA



LA CARTA - Conte inclòs en el llibre de Mercè Rodoreda "Tots els contes"


En aquest conte la Mercè Rodoreda no ens ha fet cap descripció formal i ordenada de cap dels personatges i això ens convida a fer-ne una petita descripció, si més no, de la principal protagonista.

I així és com jo la definiria.


Per començar diu que li costa escriure, activitat que no s'adiu amb la feina del camp però, és clar, qui ho fa per ella és la Rodoreda... i li surt de meravella.
També afirma ser vergonyosa, cosa que a parer meu no queda demostrada, en canvi sí que és pot estar d'acord amb l'altra tret que s'atribueix: sóc forta com un cavall.
És una dona de fort temperament, amb marcada personalitat i un pèl rancuniosa. Capaç de portar endavant tota sola una família i una hisenda. Alhora somiadora i sensual. Amb imaginació poètica que, potser per manca de formació, la confon amb bruixeria.
Un bon exemple de la seva ànima lírica n'és la visió de la lluna sobre el mar conformant la seva llum amb "totes les flors de les pomeres del meu hort".
I tot seguit la manera ensonyada d'enfilar un seguit de paraules només pensades: flors, pomeres, pomeres florides de blanc, blanc de flors, blanca flor de pomera,flors escampades per terra... 
I com a colofó: "i vaig pensar que seria bonic veure una pomera al mig del mar".
Cal afegir la profunda sensualitat que mostra quan valora l'efecte benfactor de l'abraçada sexual amb el marit i quan essent ja viuda, es complau imaginant una companyia al llit que l'acarona.

I a partir d'aquí, provem de fer el nostre enfilall de paraules només pensades



UNA ABRAÇADA AMOROSA


Una dona de bellesa insofrible jeia al llit d'una cambra a la que la mitja penombra dotava d'una atmosfera de certa ambigüitat.
Reposava amb un breu somriure i, aparentment, lliurada a tot allò que li pogués esdevenir.
Un humil raig de llum maldava per a vèncer l'amenaça de la foscor total.
I tanmateix l'espurna de claror il·luminava prou aquell bell rostre, flanquejat per una trena que li reposava damunt els pits.
Un home s'esmunyí a l'estança i s'acostà al llit, silenciós, esperançat i sense gairebé pensar. Només pensava en paraules: mà, cabells, bes, llavis, mots, abraçada.

Prémer-li la mà; passar-li pels cabells; fer-li un bes als llavis; mots d'amor; i tot seguit una abraçada amorosa... interrompuda per la veu d'una infermera tot dient: coratge! se'n sortirà.         

             
Quina d'aquestes fotos us evoca l'escrit anterior?


Foto: Xarxa

Venus del espejo - Velázquez

Foto: Digital D.Barcelona
Resposta: Cap  (segur ?)

dimecres, 5 d’octubre del 2016

ALLÒ QUE NO VAIG VEURE

UNA EXPOSICIÓ SOBRE L'OBRA DE RENOIR

 S'hi exposava el quadre "Ball al Moulin de la Galette".
Entrant a la primera sala ja el vaig sentir: un esgarip agut i llarg que em va desconcertar. Era una criatura que plorava sense parar.
Intentant ignorar l'angoixa que produïen aquells gemecs, vaig voler concentrar-me en l'espai on es presentava una mostra de figures femenines.
Renoir era un fervent admirador de l'univers femení.
Però els laments d'aquell petit  m'impedien assaborir tanta bellesa. Necessitava calma, silenci.
Pujo a la segona planta. Allà hi hauria el Moulin. Una obra genial, esplèndida.
Davant de la pintura me'l trobo: un senyor conduint un cotxet de criatura amb un nen llençant uns crits esgarrifosos, i el suposat avi ni el sentia.
Hi hauré de tornar!  

Ball al Moulin de la Galette - Pierre Auguste Renoir