EL CARRER DELS PETONS
Marcel Fité
Capitol I - El misteriós cas de la desaparició d'un cap del cementiri
El
narrador ens explica que el desembre de 1840 es trobava, retornat a Nargó aviat
faria 2 anys, badoquejant a l'eixida de darrere casa seva, per veure com s'aixecava el dia, i quan s'havia distret tot contemplant una goteta
que lluïa a la punta d'una fulla de cirerer, va ser destorbat per algú que
cridava: "Lo cap!!! L'hi han tallat i se l'han endut! Se li han endut lo
cap!!!
En Maset
es referia a la decapitació que va patir el cadàver del Comte d'Espanya,
personatge sobre el que va el llibre.
La
situació de pau i serenor prèvia a l'esglai sofert pel jove narrador, ens en
suggereix una altra.
ALBADA
FRONT DE MAR
 |
| Fotos: R.Aromí |
Abans
d'esmorzar, m'agradava de treure el cap a la terrassa i veure com s'aixecava el
dia. Aquell s'endevinava clar i només una lleugera broma atenuava la punyent
fortor del sol, que ja feria l'ull des del mateix moment en que apuntava per la
ratlla de l'horitzó, damunt del mar.
La calma
de l'aigua, sense blancalls per l'absència de vent, convidava a la badoqueria.
Tot d'una em cridà l'atenció una petita aranya, suspesa a l'aire, despenjant-se
per un invisible fil, des de la branca d'un
pi proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada