dissabte, 12 de novembre del 2016

EL REC COMTAL


EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capítol 8 - Una conversa amb l'Antoni

En Miquel, el protagonista, i l'Antoni, el company de la dispesa de ca l'Aurora caminaven junts pel carrer del Rec i l'amic li va dir:

"_Aquí tens un bon exemple, Miquel, de l'aprofitament de l'aigua. Arriba a la ciutat procedent del riu Besòs i de les mines que fa uns quants anys hom va fer excavar. Abans de travessar les muralles fa anar els molins que us serveixen la farina als forners -els quals únicament poden abastir-se de la dels molins de fora muralla-, i encara rega la magnífica horta de la torre del Baró. Un cop dins, fa anar els molins fariners de les basses de Sant Pere, les fusines, les blanqueries, el molí de la Sal del Clot de l' Aigua -aquí a tocar del carrer dels Assaonadors- després omple els safareigs de fer la bugada i, finalment, es dirigeix cap als molins de Mar, abans de fer cap al Mediterrani".

Aquesta detallada referència ens va encoratjar per anar a veure la part que encara avui subsisteix d'aquesta famosa sèquia que tant profitosa va ser per Barcelona i rodalies, durant gairebé dos segles.  


EL REC COMTAL

L'inici del Rec es troba a Montcada, on capta l'aigua del riu Besòs. 

Té els seus orígens en l'aqüeducte romà que abastia d'aigua Barcelona i sense que els historiadors parlin de la desaparició d'aquest, situen la construcció del Rec cap al s. X, atribuint-la al comte Mir , entre el 954 i el 966.

La seva funció era la de regadiu de camps i horts, funcionament de molins fariners; drapers; blanqueries; assaonadors; també una farga i en menor mesura per aigua de boca.

El 1778 es construeix la Mina El Reixagó, que capta l'aigua del riu de forma subterrània en contes de la superfície. En el punt de sortida del cabal hi ha un casal d'avis, on es pot baixar a la planta inferior per veure les canalitzacions.

Mina El Reixagó - Foto:R.Aromí


Sortint del Casal, travessant el Parc de les Aigües es troba un conjunt d'edificis modernistes anomenat Casa de les Aigües, que contenen els pous i maquinaria de captació d'aigua que va servir per reforçar el cabal del Rec que s'enviava a Barcelona. Es van construir el 1878 amb motiu d'una gran sequera que va afectar la zona.  La visita és interessant però requereix concertació prèvia.


Pou d'extracció d'aigua - Foto: R.Aromí


El curs del Rec l'havíem deixat a la sortida de la Mina i ara, passant de llarg de la Casa de les Aigües i caminant pel costat dret del riu Besòs, es retroba ja a cel obert durant una bona estona, fins que es torni a amagar.


Rec Comtal, a cel obert - Foto:R.Aromí


Però torna a sorgir i segueix més endavant un bon tros. Ho fa travessant un pont antic, que pot ser del s. XVIII o anterior, accedint a una zona d'horts i camps cultivats que encara se n'aprofiten, fins a arribar al punt en que és desviat cap el Besòs.

En aquest indret es troba la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, projectada per l'arquitecte Pere Falqués l'any 1915, després que una epidèmia de tifus s'estengués per la ciutat de Barcelona a causa de la contaminació de l'aigua.

Casa de l'Aigua de Trinitat Vella - Foto: R.Aromí


Va entrar en funcionament l'any 1919 i la seva funció era impulsar l'aigua del Rec fins els dipòsits de la Trinitat Nova, on es tractava i es distribuïa a bona part de la ciutat.

Situada a l'altra banda de l'autopista, la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (ara acabada de restaurar) 


Casa de l'Aigua de Trinitat Nova - Foto: R.Aromí

rebia l'aigua a través d'unes enormes canonades emplaçades en un túnel de grans proporcions. La visita també s'ha de concertar amb anterioritat.


Túnel i canonades de re-enviament d'aigua
Foto: R.Aromí 
Aquestes instal·lacions van estar en funcionament fins ben entrat el s. XX.

dijous, 3 de novembre del 2016

GESTES DEL COMTE D'ESPANYA (Resum)

EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capitol V - Escenes macabres a l'Esplanada



El narrador, en Miquel, ens explica com va arribar a Barcelona el 1828 i ben aviat començà a patir les conseqüències de les malvestats perpetrades pel Capità General de Catalunya, el comte d'Espanya.

Un vespre de la tardor d'aquell any, des del cau on sojornava va sentir una canonada provinent de la Ciutadella i també els laments i gemecs dels presidiaris que aquell dia s'havien intensificat. Aquella matinada van ser executats tretze empresonats als que acusaren de conspiració revolucionaria. Quatre d'ells, un cop morts, van ser penjats en forques preparades la nit abans a l'Esplanada de la Ciutadella, a la vista de tothom.

En Miquel no acabava d'entendre que passava, tot i llegir un fragment de El Brusi , que a l'endemà publicava el següent:
"Anunciada por el cañon de la Ciudadela, se ha verificado en la mañana del 19 del actual, en que fueron lanzados a la eternidad los reos confesos o convictos cuyos nombres se espresan en la relación que acompaña.
Leales catalanes: Calmen los recelos de vuestra fidelidad i religiosidad alarmados..."

Vegem, doncs, qui era el responsable de la barbaritat, el qual encara s'havia d'acarnissar més fins que va arribar a instaurar un règim de terror i va ser destituït del seu càrrec a Catalunya.


COMTE D'ESPANYA

 Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges  - Comte d'Espanya
(Castell de Ramefort, Foix,  Llenguadoc, 15d'agost del 1775 - Organyà, 2 de novembre del 1839)

Comte d'Espanya - Gravat:Xarxa

                                                  GESTES DEL COMTE DE'ESPANYA
1792

 Entra a l'exèrcit espanyol. Arriba a General. Participa a les batalles de Bailén i dels Arapiles
1812
És designat Governador de Madrid
1815/1817
No vol tornar a França i es posa al servei de Ferran VII que el nomena Governador de Tarragona
1819
El rei espanyolitza el seu títol i el fa comte d'Espanya
1820-1823 - Trienni Liberal
Guerra de la Regència d'Urgell
Després d'exiliar-se durant el Trienni Liberal, i durant la guerra de la Regència, penetra amb els francesos per Navarra i és nomenat Capità General 
1825 - Aixecament realista de Georges Bessières
Reprimeix l'aixecament realista de Georges Bessières, i el fa afusellar.
1826
Els fets anteriors li valen el títol de Gran d'Espanya
1827 - Revolta dels Malcontents
Passa a Catalunya per reprimir la revolta dels Malcontents, i hi resta com a Capità General de Catalunya, instaurant un autèntic règim de terror des del seu quarter general de la Ciutadella de Barcelona. La seva crueltat amb la repressió, així com l'arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmesa la població li valgueren sobrenoms com ara "el tigre de Catalunya" o "l'assassí de Catalunya"
1832 - Destitució
A causa de la reacció popular contra la seva crueltat és destituït i per evitar el linxament a mans de la gent, marxa a l'estranger
1833/1840 - Primera guerra Carlina
Un cop mort Ferran VII, en ple conflicte carlí, el 1838 es posa al costat del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. Comanda les forces de Catalunya, on continua fent gala de la seva crueltat (Incendis d'Olvan, Gironella i afores de Berga)
1839 - Destitució, fugida, captura i assassinat
Nombrosos caps carlins catalans s'exilien fugin de la violència criminal del comte. Tot això, juntament amb la manca d'èxits militars, provoca que finalment sigui destituït. Fuig a França, on és capturat. S'escapa i retorna a Catalunya, on és detingut per la Junta de Berga, que n'ordena la conducció per un escamot armat fins a Andorra. Els mateixos escortes el van assassinar a prop d' Organyà sobre el Pont d' Espia, és estrangulat i llençat  al riu Segre.
El cos aparegué riu avall i fou enterrat finalment a Coll de Nargó.La fossa fou profanada i se li llevà el crani, el qual sembla que tombà amunt i avall durant molts anys.
Font: Viquipèdia - Resum de R.Aromí
Assassinat del Comte d'Espanya
Gravat: Xarxa

dimarts, 1 de novembre del 2016

SILENCI SEC

Silenci sec

Els silencis que percebo, no són els normals. Els meus silencis són secs.
Aquells matins encalmats, sense sorolls, en que una piuladissa lleugera flota a l'ambient; aquelles primeres hores d'una tarda d'estiu, on tan sols les cigales trenquen la bonior; aquell cap al tard en que només la suau crida d'una òliba esbotza la claror de lluna...no són els meus.
Perquè els sons subtils, bells, a mi no m'arriben. Tampoc frueixo del xiuxiueig de l'estimada, que, a cau d'orella, vol fer-me palès el seu amor.
Rebo, però, compensacions. Les d'aquella persona que, comprensiva, s'acosta per parlar-me; em mira als ulls quan ho fa; em mostra els llavis, somrient, vocalitzant. I sense un gest de disgust, em repeteix la paraula clau que m'he perdut.


Òliba - Foto : xarxa
Foto: Xarxa