EL CARRER DELS PETONS
Marcel Fité
Capítol 8 - Una conversa amb l'Antoni
En Miquel, el protagonista, i
l'Antoni, el company de la dispesa de ca l'Aurora caminaven junts pel carrer
del Rec i l'amic li va dir:
"_Aquí tens un bon exemple,
Miquel, de l'aprofitament de l'aigua. Arriba a la ciutat procedent del riu
Besòs i de les mines que fa uns quants anys hom va fer excavar. Abans de
travessar les muralles fa anar els molins que us serveixen la farina als
forners -els quals únicament poden abastir-se de la dels molins de fora muralla-,
i encara rega la magnífica horta de la torre del Baró. Un cop dins, fa anar els
molins fariners de les basses de Sant Pere, les fusines, les blanqueries, el
molí de la Sal del Clot de l' Aigua -aquí a tocar del carrer dels Assaonadors-
després omple els safareigs de fer la bugada i, finalment, es dirigeix cap als
molins de Mar, abans de fer cap al Mediterrani".
Aquesta detallada referència ens
va encoratjar per anar a veure la part que encara avui subsisteix d'aquesta
famosa sèquia que tant profitosa va ser per Barcelona i rodalies, durant
gairebé dos segles.
EL REC COMTAL
L'inici del Rec es troba a
Montcada, on capta l'aigua del riu Besòs.
Té els seus orígens en l'aqüeducte
romà que abastia d'aigua Barcelona i sense que els historiadors parlin de la desaparició
d'aquest, situen la construcció del Rec cap al s. X, atribuint-la al comte Mir
, entre el 954 i el 966.
La seva funció era la de regadiu
de camps i horts, funcionament de molins fariners; drapers; blanqueries;
assaonadors; també una farga i en menor mesura per aigua de boca.
El 1778 es construeix la Mina El
Reixagó, que capta l'aigua del riu de forma subterrània en contes de la
superfície. En el punt de sortida del cabal hi ha un casal d'avis, on es pot
baixar a la planta inferior per veure les canalitzacions.
 |
| Mina El Reixagó - Foto:R.Aromí |
Sortint del Casal, travessant el
Parc de les Aigües es troba un conjunt d'edificis modernistes anomenat Casa de
les Aigües, que contenen els pous i maquinaria de captació d'aigua que va
servir per reforçar el cabal del Rec que s'enviava a Barcelona. Es van
construir el 1878 amb motiu d'una gran sequera que va afectar la zona. La visita és interessant però requereix
concertació prèvia.
 |
| Pou d'extracció d'aigua - Foto: R.Aromí |
El curs del Rec l'havíem deixat a la sortida de la Mina i ara, passant de llarg de la Casa de les Aigües i caminant pel costat dret del riu Besòs, es retroba ja a cel obert durant una bona estona, fins que es torni a amagar.
 |
| Rec Comtal, a cel obert - Foto:R.Aromí |
Però torna a
sorgir i segueix més endavant un bon tros. Ho fa travessant un pont antic, que
pot ser del s. XVIII o anterior, accedint a una zona d'horts i camps cultivats
que encara se n'aprofiten, fins a arribar al punt en que és desviat cap el
Besòs.
En aquest indret es troba la Casa
de l'Aigua de Trinitat Vella, projectada per l'arquitecte Pere Falqués l'any
1915, després que una epidèmia de tifus s'estengués per la ciutat de Barcelona
a causa de la contaminació de l'aigua.
 |
| Casa de l'Aigua de Trinitat Vella - Foto: R.Aromí |
Va entrar en funcionament l'any
1919 i la seva funció era impulsar l'aigua del Rec fins els dipòsits de la
Trinitat Nova, on es tractava i es distribuïa a bona part de la ciutat.
Situada a l'altra banda de
l'autopista, la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (ara acabada de restaurar)
 |
| Casa de l'Aigua de Trinitat Nova - Foto: R.Aromí |
rebia l'aigua a través d'unes enormes canonades emplaçades en un túnel de grans proporcions. La visita també s'ha de concertar amb anterioritat.
 |
| Túnel i canonades de re-enviament d'aigua Foto: R.Aromí |
Aquestes instal·lacions van estar
en funcionament fins ben entrat el s. XX.
