GESTES DEL COMTE D'ESPANYA (Resum)

EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capitol V - Escenes macabres a l'Esplanada

El narrador, en Miquel, ens explica com va arribar a Barcelona el 1828 i ben aviat començà a patir les conseqüències de les malvestats perpetrades pel Capità General de Catalunya, el comte d'Espanya.

Un vespre de la tardor d'aquell any, des del cau on sojornava va sentir una canonada provinent de la Ciutadella i també els laments i gemecs dels presidiaris que aquell dia s'havien intensificat. Aquella matinada van ser executats tretze empresonats als que acusaren de conspiració revolucionaria. Quatre d'ells, un cop morts, van ser penjats en forques preparades la nit abans a l'Esplanada de la Ciutadella, a la vista de tothom.

En Miquel no acabava d'entendre que passava, tot i llegir un fragment de El Brusi , que a l'endemà publicava el següent:

"Anunciada por el cañon de la Ciudadela, se ha verificado en la mañana del 19 del actual, en que fueron lanzados a la eternidad los reos confesos o convictos cuyos nombres se espresan en la relación que acompaña.

Leales catalanes: Calmen los recelos de vuestra fidelidad i religiosidad alarmados..."

Vegem, doncs, qui era el responsable de la barbaritat, el qual encara s'havia d'acarnissar més fins que va arribar a instaurar un règim de terror i va ser destituït del seu càrrec a Catalunya.

COMTE D'ESPANYA

 Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges  - Comte d'Espanya

(Castell de Ramefort, Foix,  Llenguadoc, 15d'agost del 1775 - Organyà, 2 de novembre del 1839)

Comte d'Espanya - Gravat:Xarxa

                                                  GESTES DEL COMTE DE'ESPANYA

1792	Entra a l'exèrcit espanyol. Arriba a General. Participa a les batalles de Bailén i dels Arapiles
1812	És designat Governador de Madrid
1815/1817	No vol tornar a França i es posa al servei de Ferran VII que el nomena Governador de Tarragona
1819	El rei espanyolitza el seu títol i el fa comte d'Espanya
1820-1823 - Trienni Liberal Guerra de la Regència d'Urgell	Després d'exiliar-se durant el Trienni Liberal, i durant la guerra de la Regència, penetra amb els francesos per Navarra i és nomenat Capità General
1825 - Aixecament realista de Georges Bessières	Reprimeix l'aixecament realista de Georges Bessières, i el fa afusellar.
1826	Els fets anteriors li valen el títol de Gran d'Espanya
1827 - Revolta dels Malcontents	Passa a Catalunya per reprimir la revolta dels Malcontents, i hi resta com a Capità General de Catalunya, instaurant un autèntic règim de terror des del seu quarter general de la Ciutadella de Barcelona. La seva crueltat amb la repressió, així com l'arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmesa la població li valgueren sobrenoms com ara "el tigre de Catalunya" o "l'assassí de Catalunya"
1832 - Destitució	A causa de la reacció popular contra la seva crueltat és destituït i per evitar el linxament a mans de la gent, marxa a l'estranger
1833/1840 - Primera guerra Carlina	Un cop mort Ferran VII, en ple conflicte carlí, el 1838 es posa al costat del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. Comanda les forces de Catalunya, on continua fent gala de la seva crueltat (Incendis d'Olvan, Gironella i afores de Berga)
1839 - Destitució, fugida, captura i assassinat	Nombrosos caps carlins catalans s'exilien fugin de la violència criminal del comte. Tot això, juntament amb la manca d'èxits militars, provoca que finalment sigui destituït. Fuig a França, on és capturat. S'escapa i retorna a Catalunya, on és detingut per la Junta de Berga, que n'ordena la conducció per un escamot armat fins a Andorra. Els mateixos escortes el van assassinar a prop d' Organyà sobre el Pont d' Espia, és estrangulat i llençat  al riu Segre. El cos aparegué riu avall i fou enterrat finalment a Coll de Nargó.La fossa fou profanada i se li llevà el crani, el qual sembla que tombà amunt i avall durant molts anys.

Font: Viquipèdia - Resum de R.Aromí

Assassinat del Comte d'Espanya
Gravat: Xarxa