LA CARTA - Conte inclòs en el llibre de Mercè Rodoreda "Tots els contes"
En aquest conte la Mercè Rodoreda no ens ha fet cap descripció formal i ordenada de cap dels personatges i això ens convida a fer-ne una petita descripció, si més no, de la principal protagonista.
I així és com jo la definiria.
Per començar diu que li costa escriure, activitat que no s'adiu amb la feina del camp però, és
clar, qui ho fa per ella és la Rodoreda... i li surt de meravella.
També afirma ser vergonyosa, cosa que a parer meu no queda demostrada, en canvi sí que és pot estar d'acord amb l'altra tret que s'atribueix: sóc forta com un cavall.
És una dona de fort
temperament, amb marcada personalitat i un pèl rancuniosa. Capaç de portar endavant tota sola una
família i una hisenda. Alhora somiadora i sensual. Amb imaginació poètica que,
potser per manca de formació, la confon amb bruixeria.
Un bon exemple de la seva ànima lírica n'és la visió de la lluna sobre el mar conformant la seva llum amb "totes les flors de les pomeres del meu hort".
I tot seguit la manera ensonyada d'enfilar un seguit de paraules només pensades: flors, pomeres, pomeres florides de blanc, blanc de flors, blanca flor de pomera,flors escampades per terra...
I com a colofó: "i vaig pensar que seria bonic veure una pomera al mig del mar".
Cal afegir la profunda sensualitat que mostra quan valora l'efecte benfactor de l'abraçada sexual amb el marit i quan essent ja viuda, es complau imaginant una companyia al llit que l'acarona.
I a partir d'aquí, provem de fer el nostre enfilall de paraules només pensades
UNA ABRAÇADA AMOROSA
Una dona de bellesa insofrible jeia al llit d'una cambra a la que la mitja penombra
dotava d'una atmosfera de certa ambigüitat.
Reposava amb un breu
somriure i, aparentment, lliurada a tot allò que li pogués esdevenir.
Un humil raig de llum
maldava per a vèncer l'amenaça de la foscor total.
I tanmateix l'espurna
de claror il·luminava prou aquell bell rostre, flanquejat per una trena que li
reposava damunt els pits.
Un home s'esmunyí a
l'estança i s'acostà al llit, silenciós, esperançat i sense gairebé pensar.
Només pensava en paraules: mà, cabells, bes, llavis, mots, abraçada.
Prémer-li la mà;
passar-li pels cabells; fer-li un bes als llavis; mots d'amor; i tot seguit una
abraçada amorosa... interrompuda per la veu d'una infermera tot dient: coratge!
se'n sortirà.
Quina d'aquestes fotos us evoca l'escrit anterior?
 |
| Foto: Xarxa |
 |
| Venus del espejo - Velázquez |
 |
| Foto: Digital D.Barcelona |
Resposta:
Cap (segur ?)
