diumenge, 28 de maig del 2017

PLUJA D'ESTRELLES?

 Micro relat  semblant a: 

PLUJA D'ESTRELLES,  d'Apel·les Mestres.  


Tres gnoms, quatre follets i un elf escandinau, 

Foto: xarxa


anaven, cap al tard, esvarats i mig ensopegant, per un corriol que travessa el bosc, fugint del camí ral on havien tingut la topada que els tenia atemorits.


Una papallona de vol majestuós els aturà, tot preguntant-los-hi:- Què passa, on aneu tant esporuguits?

- Anem a cercar ajuda!! 

Una colla de diables es dirigeixen al poble, portant torxes enceses, amb intenció segons sembla de calar-hi foc.


Foto: R.Aromí
 

Digué l'elf, que semblava el més experimentat.

- I vosaltres els heu vist? Insistí la papallona.

- No, respongueren. 

I ella: - Doncs qui us ho a dit?

Un dels gnoms, que encara mantenia una engruna de serenitat, va explicar a la papallona (que era en realitat una fada), el següent: 

-Un gegant i una geganta que hem trobat pel camí, 

Foto: R.Aromí
Foto: R.Aromí





ens ho han anunciat: un nombrós grup de diables, cofats amb barrets negres i banyes de foc, precedits per un Drac i una Cucafera, traient flames pels ullals , van saltant i ballant cap a la vila!!

Foto:R.Aromí


I afegí el gnom: 

- Pots comptar les intencions que duen! 

Per això anem a cercar la Liliana, la dona d'aigua de l'estany, perquè porti els seus cabals de rius i fonts i salvi els vilatans, apagant les fogueres que les malèvoles bèsties de foc encendran. 

Dona d'Aigua - Liliana
Apel·les Mestres

La fada esclafí a riure, tot dient divertida: 

- Que no sabeu que som a les Festes Majors de la comarca?

Ningú no els havia enganyat, però la seva imaginació els va trair.  

dimecres, 1 de març del 2017

UNA COSA FUGISSERA

"De l'any nou a l'estiu" de Josep Pla


TEMPS DE FEBRER: ELS AMETLLERS



L'exercici d'avui proposa que inspirant-nos amb el text de Josep Pla, descrivim alguna cosa fugissera.

UNA COSA FUGISSERA



Els estats de la mar ho són. Mai, el mar, es presenta d'igual forma, tot i semblar-ho de vegades.
És sempre objecte de la desaforada lluita dels elements, en paraules de Josep Pla.
Calella de Palafrugell - Foto: R. Aromí
Quan el fort vent s'hi abraona, és quan apareix un  dels efectes que li aporten l'estat fugisser per excel·lència. Les onades modifiquen constantment la superfície marina, tot conferint-li, en un moment, una aparença espaordidora, si és que l'oratge pressiona amb força i arbora les ones fins a altures que podríem qualificar d'inversemblants.

Però hi ha un altre efecte prodigiós, d'una puresa de transparència realment fascinadora -si és que l'escriptor empordanès ens permet dir-ho així- que prové de la topada dantesca de les ones contra les roques de la costa, que referma així el qualificatiu de brava, i que esclaten en un núvol de minúscules gotes d'aigua vaporitzada, motllurant exòtiques figures fugisseres, que a voltes recorden autèntiques formes extretes de la realitat i que vaporoses com són, es desfan expandint-se per damunt del roquissar.

Foto: Xarxa

Si a més ens situem en horitzontal, deixant l'ona rompent entre el sol ixent i nosaltres, el besllum ens embadalirà, amb tanta bellesa, que ens farà lamentar amargament la seva fugacitat.

Foto: Xarxa

divendres, 27 de gener del 2017

L'EUGA BLANCA



EL CARRER DELS PETONS

Marcel Fité

Capítol 28

El retorn al Pirineu


El Miquel deixa Barcelona i retorna al Pirineu impactat per una notícia que l'omple de ràbia i de dolor, però l'autor sap trobar la manera de que el jove protagonista descobreixi petits detalls del seu poble que el retornen a la infantesa i el condueixen a recuperar la calma i les ganes de viure.

El llibre ens explica... 


"...estava tan malferit que no tenia l'esperit per matisos..." Així s'expressava en Miquel fins que unes senzilles panotxes li van proporcionar un goig tan intens com el plaer infantil d'anys enrere i deia:  "...eren l'indici que allà, malgrat tot, encara algú hi feia vida..."

L'estratègia d'avui ens convida a descriure un fet en el que es doni aquest despertar de l'anima a través d'una circumstància aparentment insignificant.

L'EUGA BLANCA 

El grup excursionista caminava a prop de la carena. Ell es va acostar a la noia perquè li semblà entristida. Li volia parlar, animar-la, saber què li passava. Poc a poc la conversa, tot i l'esforç de superar ara i adés desnivells i tarteres, anava fluint, fins que es va sincerar. Havia patit un profund desafecte; desamor va dir ella. Va intentar conhortar-la sense gaire èxit.

El camí va iniciar un descens i a l'encarar la vall, aparegué al fons un petit ramat de cavalls, que en despreocupada llibertat, pasturaven i gaudien de l'herbei que encatifava el prat.

Ella, sobtadament deixondida, s'apropà als animals i, com empesa per un ressort, una euga blanca se separà del grup i va anar a trobar-la, seguida del seu poltre juganer. La noia, visiblement excitada, va presentar la mà estesa amb un terròs de sucre, que l'euga va recollir amb delicat gest del musell i regirant-se va tornar al grup amb un trot alegre, agraït.

Els ulls li brillaven quan explicava que, en l'adolescència, havia tingut un cavall semblant i muntar-lo havia estat el plaer més profund d'aquella etapa de joventut.

La seva recuperació, ara, era evident. 


Foto: xarxa


divendres, 13 de gener del 2017

POEMA ENYORAT

EL CARRER DELS PETONS


MARCEL FITÉ

Capítol 22

La mort de Ferran VII (any 1833)



Què li va cridar l'atenció al Miquel?
Que el poema que li mostrava el Pep, publicat en una revista, estigués escrit en català.

Argelaga sense flor
"Després de tot, les argelagues també floreixen".
Argelaga florida
Li va dir el Pep, tot recomanant-li que calia confiar en que les coses anirien canviant.

Oda a la Pàtria

El poema que li va fer companyia al Miquel era un fragment de l'Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, de l'any 1833.

Diu en Miquel que, potser perquè era en català, o potser perquè necessitava el consol de la poesia, el va llegir i rellegir un munt de vegades i se'l va aprendre de memòria. I aleshores en transcriu un fragment al seu quadern:

"Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau".

El poema "Pàtria" d'Aribau, conegut més tard com a "Oda a la Pàtria", va ser un exponent del moviment de la Renaixença catalana, que en aquells temps començava de forma incipient, i el qual pretenia recuperar una consciència nacional catalana, sobretot a través de la plena identificació entre llengua i pàtria.

 Hi ha alguna poesia que en alguna ocasió t'hagi fet companyia?

I vet aquí la nostra resposta

La meva germana, avui morta, em portava tretze anys i als seus vint-i-cinc, tot just superada la meitat del segle XX, jo la sentia a casa recitar: ara "La vaca cega"; ara "La Ginesta", de Joan Maragall, amb molta dolçor.
Però també altres versos, amb tristor empeltada de tendresa.
Passat el temps algú em va fer a mans un llibre* -encara el tinc- on hi vaig trobar el poema que em va fer sentir l'enyorança d'aquella veu, amorosa, com anava desgranant aquells versos, que jo havia memoritzat quan, sense encara entendre'ls, em comunicaven una desconeguda emoció:

"Mi carta que es feliz, pues va a buscaros,                                         cuenta os dará de la memoria mía.
Aquel fantasma soy que, por gustaros,
jugó a estar viva a vuestro lado un día.

Cuando lleve esta carta a vuestro oído
el eco de mi amor y mis dolores,
el cuerpo en que mi espíritu ha vivido,
ya durmiendo estará bajo unas flores."

 EL TREN EXPRESO de Ramón de Campoamor.

Tren expresso - Foto Xarxa





*Los 25.000 mejores versos de la lengua castellana. 

dimarts, 3 de gener del 2017

PETONS AL FORN DEL CARRER DEL FONOLLAR



EL CARRER DELS PETONS


Marcel Fité

Capítol 19 - L'adéu




Petons al forn del carrer del Fonollar


Carrer del Fonollar
Foto:R.Aromí 


Quina mena de petons es van fer en Miquel i la Neus?

Petons apassionats; va prémer els meus llavis, apassionadament amb els seus.
Petons amb gust d'elixir, fresc i dolç com la polpa d'una cirera vermella furtada de matinada.
Petons sentint a prop el cos jove i flexible; vincladís com les branques d'un bedoll tendre.
Petons de colors
Petons daurats
Petons encesos
Petons ardents
Besos suaus i carnosos com un tast de préssec.
Besos frescos i tendres com un moll d'ametlló primerenc
Petons delerosos

Llista de comparacions de petons.

Petó furtiu, com de qui sent la basarda d'un possible rebuig.
Petó robat, com del que se sap desitjat, però inesperat.
Petó tremolós, com quan el neguit aclapara.
Petó decidit, com quan el desig és mutu.
Petó abrandat, com quan la passió domina.
Petó profund i durador, com quan la fusió és absoluta.
Petó entendrit, com quan la complaença vessa.
Petó generós, com quan l'amor es manifesta a plaer.


Foto: Xarxa


El poder de les paraules.

Situació normal convertida en esdeveniment únic.

"El silenci es fa paraula i el record deixa senyal", diu la poetessa Montserrat Vayreda.
"La bellesa és a la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat amb bons ulls, des de l'amor incondicional i l'alegria de viure", afirma Carles Capdevila.

Per mi, l'esdeveniment únic i especial no l'estableix el so de la paraula, si no el silenci del qual prové i que embolcalla el moment, aquest sí, màgic, que el periodista, i no és agosarat dir-ne poeta, Carles Capdevila, converteix en sublim, quan una mirada bella observa, curulla d'amor, i desprèn tota ella alegria de viure.


Màrius
Foto:R.Aromí