EL CARRER DELS PETONS
Marcel Fité
Capítol 19 - L'adéu
Quina
mena de petons es van fer en Miquel i la Neus?
Petons
apassionats; va prémer els meus llavis, apassionadament amb els seus.
Petons
amb gust d'elixir, fresc i dolç com la polpa d'una cirera vermella furtada de
matinada.
Petons
sentint a prop el cos jove i flexible; vincladís com les branques d'un bedoll
tendre.
Petons
de colors
Petons
daurats
Petons
encesos
Petons
ardents
Besos
suaus i carnosos com un tast de préssec.
Besos
frescos i tendres com un moll d'ametlló primerenc
Petons
delerosos
Llista
de comparacions de petons.
Petó
furtiu, com de qui sent la basarda d'un possible rebuig.
Petó
robat, com del que se sap desitjat, però inesperat.
Petó
tremolós, com quan el neguit aclapara.
Petó
decidit, com quan el desig és mutu.
Petó
abrandat, com quan la passió domina.
Petó
profund i durador, com quan la fusió és absoluta.
Petó
entendrit, com quan la complaença vessa.
El
poder de les paraules.
Situació
normal convertida en esdeveniment únic.
"El
silenci es fa paraula i el record deixa senyal", diu la poetessa
Montserrat Vayreda.
"La
bellesa és a la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat amb
bons ulls, des de l'amor
incondicional i l'alegria de viure", afirma Carles Capdevila.
Per
mi, l'esdeveniment únic i especial no l'estableix el so de la paraula, si no el
silenci del qual prové i que embolcalla el moment, aquest sí, màgic, que el
periodista, i no és agosarat dir-ne poeta, Carles Capdevila, converteix en
sublim, quan una mirada bella observa, curulla d'amor, i desprèn tota ella
alegria de viure.
| Màrius Foto:R.Aromí |

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada