EL CARRER DELS PETONS
Marcel Fité
Capítol 28
El retorn al Pirineu
El Miquel deixa Barcelona i retorna al Pirineu impactat per una notícia que l'omple de ràbia i de dolor, però l'autor sap trobar la manera de que el jove protagonista descobreixi petits detalls del seu poble que el retornen a la infantesa i el condueixen a recuperar la calma i les ganes de viure.
El llibre ens explica...
"...estava
tan malferit que no tenia l'esperit per matisos..." Així s'expressava en
Miquel fins que unes senzilles panotxes li van proporcionar un goig tan intens
com el plaer infantil d'anys enrere i deia: "...eren l'indici que allà, malgrat tot,
encara algú hi feia vida..."
L'estratègia d'avui ens convida a descriure un fet en el que es doni aquest despertar de l'anima a través d'una circumstància aparentment insignificant.
L'EUGA BLANCA
El
grup excursionista caminava a prop de la carena. Ell es va acostar a la noia
perquè li semblà entristida. Li volia parlar, animar-la, saber què
li passava. Poc a poc la conversa, tot i l'esforç de superar ara i adés desnivells i tarteres, anava fluint, fins que es va sincerar. Havia patit un profund
desafecte; desamor va dir ella. Va intentar conhortar-la sense gaire èxit.
El
camí va iniciar un descens i a l'encarar la vall, aparegué al fons un petit
ramat de cavalls, que en despreocupada llibertat, pasturaven i gaudien de
l'herbei que encatifava el prat.
Ella,
sobtadament deixondida, s'apropà als animals i, com empesa per un ressort, una
euga blanca se separà del grup i va anar a trobar-la, seguida del seu poltre juganer.
La noia, visiblement excitada, va presentar la mà estesa amb un terròs de sucre, que l'euga va
recollir amb delicat gest del musell i regirant-se va tornar al grup amb un trot alegre, agraït.
Els
ulls li brillaven quan explicava que, en l'adolescència, havia tingut un cavall semblant
i muntar-lo havia estat el plaer més profund d'aquella etapa de joventut.
La
seva recuperació, ara, era evident.
 |
| Foto: xarxa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada