S'hi exposava el quadre "Ball al Moulin
de la Galette".
Entrant a la primera sala ja el
vaig sentir: un esgarip agut i llarg que em va desconcertar. Era una criatura
que plorava sense parar.
Intentant ignorar l'angoixa que
produïen aquells gemecs, vaig voler concentrar-me en l'espai on es presentava
una mostra de figures femenines.
Renoir era un fervent admirador
de l'univers femení.
Però els laments d'aquell
petit m'impedien assaborir tanta
bellesa. Necessitava calma, silenci.
Pujo a la segona planta. Allà hi
hauria el Moulin. Una obra genial, esplèndida.
Davant de la pintura me'l trobo: un
senyor conduint un cotxet de criatura amb un nen llençant uns crits esgarrifosos,
i el suposat avi ni el sentia.
Hi hauré de tornar!
 |
| Ball al Moulin de la Galette - Pierre Auguste Renoir |
Jo també crec que hi hauries de tornar , si pot ser un dia feiner al matí, en què la canalla són a l'escola o a la llar d'infants. Podràs assaborir en pau i tranquil·litat la bellesa que emana de cada un dels quadres de Renoir i d'altres impressionistes que s'hi exposen.
ResponEliminaAixí és com en vaig poder gaudir jo i és per aixó que us ho recomano a tu i a la Mercè.